Arxiu del blog

Comitè organitzador i seu II CIAJILLC

Ens plau informar-vos que l’Associació de Joves Investigadors en Llengua i Literatura Catalanes (AJILLC) obri candidatura per a l’elecció de la seu que acollirà el II Congrés Internacional de l’Associació de Joves Investigadors en Llengua i Literatura Catalanes (II CIAJILLC). 

No cal que tot el comitè organitzador siga ja membre de l'AJILLC: volem que el comitè organitzador puga ser format per persones que ara per ara poden ser part d'aquest projecte, així com el jovent que en podrà formar part quan finalitze el grau. El que és primordial és continuar endavant amb la tasca d’estimular la investigació en filologia catalana i fer lligams al llarg del domini!

Així doncs, us animem a presentar la vostra candidatura per a l’elecció del lloc on se celebrarà el II CIAJILLC.

Preguem que els interessats a pertànyer al comitè organitzador del II CIAJILLC ens feu arribar abans del 27 de setembre al correu de la direcció executiva (ajillc.direccio@gmail.com) una circular en què conste una petita presentació, l’equip que conformarà el comitè organitzador, la seu on s’acollirà el congrés i les dates aproximades de celebració. A l’Assemblea General, en el punt de l’ordre del dia que corresponga a l’elecció de la seu, es podrà realitzar una intervenció breu aclarint els assumptes de la circular. A més, també serà possible que qualsevol assistent present a l’Assemblea General propose allí mateix la seua candidatura i faça una intervenció explicativa on conste, també, una petita presentació, l’equip, la seu i les dates aproximades.

Tal com consta a l’article 32 dels Estatuts de l’Associació de Joves Investigadors en Llengua i Literatura Catalanes, la Junta Directiva es farà càrrec de difondre les candidatures per a les seu. Així mateix, com s’aclareix a l’article 26, se durà a terme l’elecció de la seu del següent congrés a l’Assemblea General Ordinària, la qual tindrà lloc l’últim dia del I CIAJILLC, com està previst al programa i com es declara a l’article 20.

Entrevista al Dr. Germán Llorca Abad (UV)


Hem tingut l'oportunitat d'entrevistar al Dr. Germán Llorca Abad (UV) especialista en ciències de la comunicació i que formarà part de la taula redona "Recerca i mitjans de comunicació" del proper 27 de setembre en el marc del Congrés Internacional de l'Associació de Joves Investigadors en Llengua i Literatures Catalanes que se celebrarà a València. Us deixem aquí l'entrevista:


L’audiovisual al País Valencià ha estat motiu de moltes discussions i, en conseqüència, ha aconseguit tants adeptes com detractors. En aquesta nova etapa, en aquesta nova oportunitat per a l’audiovisual que esperem es pose en marxa prompte, on penseu que està el major repte a superar?

-El major repte serà el de fer una televisió de servei públic, allunyada de partidismes i d’una qualitat que siga la referència per al sector audiovisual. Això no ho hem tingut mai i això és al que hem d’aspirar. La televisió i la ràdio públiques no s’hauran de barallar per les audiències, ja que les audiències són una condició, no una finalitat.

Igualment, un punt clau a l’hora de fer programes en valencià podria ser l’adequació del llenguatge al registre segons el format del programa de televisió. Ara bé, on posaríem el límit entre allò que sona “natural” a l’espectador però que incorre en errors lingüístics greus i allò totalment normatiu? Potser hi ha un error de concepte entre “natural” i “normatiu”?

-Honestament pense que tendim a creure que “la gent del carrer” parla pitjor de com realment ho fa. És a dir, que la distància entre una certa (in)correcció i la norma no es tanta. Evidentment, l’espectador s’haurà de sentir a gust amb el “valencià que usen” la ràdio i la televisió; però la ràdio i televisió no poden renunciar a la seua capacitat “preceptiva” en qüestions lingüístiques... i això no és res diferent del que passa amb altres llengües. S’hauran d’establir contextos d’aplicació de les normes i s’haurà de ser generós i flexible al mateix temps. “La normalitat”, com la que tenen altres llengües, és un objectiu de llarg recorregut.

En les properes jornades del I Congrés de Joves Investigadors molt segurament vos trobareu davant estudiants o persones interessades en la recerca en el vostre àmbit. Quina recepció te la investigació en els mitjans de comunicació? Sobre quines temàtiques cal fer recerca actualment?

-En l’àmbit estricte de la comunicació parlar de “mitjans” ja no té sentit. Els estudis han d’arribar i contemplar l’àmbit de la comunicació digital i és en el concepte “espai de comunicació” on se centren els interessos actualment. Dit amb unes altres paraules; com la capacitat de l’espectador de decidir la seua “dieta digital” ha obligat als mitjans tradicionals a canviar les seues estratègies. I hi ha moltes temàtiques vinculades als estudis de recepció, les narratives transmèdia, vinculades a l’estructura de naturalesa híbrida de la comunicació...

En la mateixa línia de la pregunta anterior, quina és la funció d’un filòleg en un mitjà audiovisual? I quina formació específica hauria de tenir per tal d’accedir a un lloc de treball en aquest àmbit?

-És una bona pregunta per a la que no tinc una contestació “contundent”. Des del meu punt de vista, un filòleg és un especialista que en un mitjà vetlla per la qualitat de la llengua que s’utilitza: en una telediari, en una sèrie de televisió, en els recursos expressius que usen els presentadors d’un concurs... Quina formació específica precisaria per a ser un/a bon/a professional? Potser ampliar la que ja tenen a l’audiovisual: narratologia, muntatge, llenguatges audiovisual i televisiu... a fi d’entendre millor com funcionen els textos on allò lingüístic és “un component més”.




Entrevista a la Dra. Verònica Zaragoza (UOC-UV)

Hem tingut l'oportunitat d'entrevistar a la Dra Verónica Zaragoza (UOC-UV) especialista en literatura femenina en de l'edat moderna  i que formarà part de la taula redona La dona com autora i objecte de l’escriptura del proper 28 de setembre en el marc del Congrés Internacional de l'Associació de Joves Investigadors en Llengua i Literatures Catalanes que se celebrarà a València. Us deixem aquí l'entrevista:

No tots els dies tenim davant nostra tres especialistes en literatura femenina de diferents períodes. Per això, vos volem plantejar algunes qüestions breus sobre aquesta disciplina que encara té tantes dades que aportar al món de la investigació.
En el I Congrés de joves investigadors vos trobareu davant estudiants que encara no saben ben bé quina línia de recerca seguir. En el vostre cas, de quina manera la recerca sobre literatura femenina va arribar a vosaltres? Quins consells ens donaríeu per tal d’escollir la temàtica investigadora?

-Realment, el plaer és meu, per l'oportunitat de participar a un Congrés tan interessant i necessari com aquest de Joves Investigadors en Llengua i Literatura Catalanes. I dic que és necessari no només perquè contribueix a estimular la recerca, sinó també perquè serveix per compartir informacions vinculades amb metodologies, tractaments, fonts, noves mirades sobre l'objecte d'estiu... així com per a la creació de sinergies i el teixit de noves xarxes necessàries entre investigadors i investigadores que enriqueixen l'estat de la recerca en l'àmbit de la llengua i la literatura catalanes. Per això, voldria agrair al Comité Organitzador la seua invitació i el seu interés per incloure una sessió dedicada centralment al tema de la recerca en l'escriptura femenina en el domini català, en la qual tindré l'honor de participar amb dues bones col·legues, com són Maria Lacueva i Maria Àngels Herrero. Tampoc no voldria deixar passar l'ocasió per celebrar la iniciativa d'aparició de l'Associació de Joves Investigadors en Llengua i Literatura Catalana a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València, que representa una fita importantíssima per a la recerca a casa nostra, amb desitjos de projectar-la més enllà dels nostres murs.
Dit això, personalment, el cuquet de la recerca em va venir després d'una d'estada Séneca-SICUE a la Universitat de Girona, en la qual vaig poder acabar la llicenciatura de Filologia Catalana (cursada a la Universitat de València) amb una experiència immillorable. Abans de tornar cap a València, se'm va proposar la possibilitat de començar els estudis de doctorat vinculada al grup de recerca NISE. Literatura Catalana de l'Edat Moderna, de la mà del que més tard seria el meu tutor de tesi, el professor Pep Valsalobre. I no em va costar gens decidir-me. Allò que havia de ser una estada acadèmica de menys d'un any i que havia de representar el colofó de la meua vida universitària, es va convertir, de fet, en l'inici d'una etapa de recerca que encara dura avui, després d'haver estat investigant llargs anys sobre la literatura femenina dels segles XVI-XVIII a tot el domini lingüístic català i d'haver defensat la tesi doctoral «En vers vull desafiar...». La poesia femenina a l'àmbit català (segles XVI-XVIII). Edició crítica» (2016) .
Recorde que en una de les meues primeres reunions de treball amb el meu tutor, van aparèixer sobre la taula diferents propostes amb una llarga llista d'aspectes i temes que calia estudiar i desempolsar de la literatura catalana moderna (i encara n'és, de llarga... ens falten tantes investigacions sobre la literatura dels segles XVI-XVIII!). I un dels temes que va sorgir va ser el l’estudi i edició de la literatura femenina del període, molt poc tractat aleshores. Sempre he estat molt interessada en l'obra d'autora i el tractament de les qüestions de gènere a la literatura i, en l’àmbit social, em preocupa qualsevol tipus de violència exercit contra les dones: també la manca d'igualtat entre dones i homes, en els diferents aspectes de la nostra vida, així com la infrarepresentació femenina en el discurs històric. I, per això, no em va resultar gens difícil triar el tema del que seria la meua futura recerca. Vaig dedicar els estudis del màster a començar a abordar la literatura femenina catalana dels segles XVI-XVIII partint d'un intent de catalogació parcial d'autores i obres, amb la tesi de màster «Posà-la per ser humil en la muntanya més alta...»: La literatura femenina a l’edat moderna a Catalunya i a les illes Balears (2010), que complementés les recerques de la investigadora M. Àngels Herrero fetes sobre el panorama valencià. I vaig seguir estirant del fil amb viatges a biblioteques i arxius diversos, lectures enriquidores i converses amb grans sàvies i savis que m'han ajudat a donar forma i a acabar la tesi doctoral. Centrada en un dels aspectes més desconeguts del tema, la poesia escrita per dones al nostre domini lingüístic, em va obligar a projectar una mirada més general al gran tema de l'escriptura femenina: revisar infinitat d'obres d'autora (n'he documentat fins a 400 noms!), estudiar els diferents gèneres textuals i emmarcar-los en el seu context, a través d'una recerca que m'ha acompanyat durant tots aquests anys i que ha marcat la meua vida.
Per això, aconselle els investigadors i investigadores novells que, abans de començar aquest llarg periple de la recerca, en trien bé el tema, amb les temptatives necessàries per canviar-lo si fa falta: allò sobre el qual haureu d'investigar vos ha d'apassionar realment, perquè haureu d'invertir-hi moltes hores d'estudi i sacrificis, i acabarà «absorbint» bona part dels vostres dies i de la vostra vida. Amb això, engresqueu-vos-hi i persevereu-hi, i acabareu veient els fruits de les vostres recerques!

Quin diríeu que ha estat el major repte de la vostra trajectòria investigadora com a especialistes en literatura femenina?

-Sens dubte, el major repte amb què m'he trobat en el camí investigador caminat fins ara ha estat el de superar problemes de cerca i localització de les fonts. Em referisc als textos de les dones dels segles XVI-XVIII, tradicionalment ignorats per la historiografia tradicional, que es troben o bé en impresos antics o bé en manuscrits inèdits. Dispersos en biblioteques i arxius de diferent natura, alguns són de difícil accés, com ara els que es troben en arxius monàstics o arxius institucionals per als quals cal acomplir amb una sèrie de tràmits i condicions abans d'accedir-hi; tràmits que no sempre ens resulten fàcils, en el nostre procés de recerca, en què necessitem ser resolutius i avançar a bon ritme segons uns cronogrames ajustadíssims amb què poder acabar les nostres investigacions amb èxit!
I això, sense tenir present que molts d'aquests textos documentats en la meua recerca han desaparegut, víctimes de la foguera per voluntat pròpia (o no) de les seues autores, empeses per unes circumstàncies i discursos socials adversos a l'escriptura femenina en època antiga, així com pel fet que alguns dels fons bibliogràfics i arxivístics en els quals es trobaven han estat destruïts en el transcurs de guerres o per inclemències meteorològiques fatals. També m'ha resultat complicat trobar algunes fonts secundàries, per tractar-se de bibliografia sovint especialitzada, antiga i molt poc contemplada amb anterioritat. Per això, resulta fonamental per a investigadors i investigadores interessats en aquest àmbit, l'existència de repositoris i biblioteques digitals, i altres recursos de les humanitats digitals que han permés accedir a una part del gran maremàgnum de fonts per endinsar-se en aquest món captivador.

Al vostre parer, quina eina manca en l’àmbit de la recerca per tal de donar a la figura de l’autora l’embranzida definitiva dins els estudis filològics i en la investigació en general?

-Segons el que he exposat abans, el que ens manquen són les edicions crítiques dels textos de dones, amb un aparat de notes i estudis monogràfics que els enriquisquen i que en faciliten la comprensió, segons nivells de lectura diversificats. Aquestes han d’anar acompanyades també d’edicions divulgatives posades a disposició d'un lector més general. Es tracta d'acabar amb la idea que les nostres dones dels segles XVI-XVIII no van escriure o no tenien interessos intel·lectuals. En aquest sentit, l'accés als textos de les autores de l'època ha de resultar prioritari i necessari, ja que ha de permetre llegir-los amb una mirada neta de prejudicis, i engegar recerques vinculades tant amb el món dels estudis literaris, la filologia, la història de les dones, la història de la educació, la història social i de la cultura, els estudis de gènere... àmbits, fet i fet, poc explorats a casa nostra amb relació a l'època dels segles XVI-XVIII.

-La vitalitat i la quantitat d’aportacions innovadores de línies de recerca com la vostra són un símptoma important del fet que durant anys les escriptores han ocupat un paper secundari en el món investigador. Què ens hem perdut durant tot aquest temps?

Al meu parer, certament, en les darreres èpoques hi ha hagut una important embranzida en l'àmbit de la recerca en literatura femenina, no només a casa nostra sinó també a nivell internacional. Ací, per exemple, hem de celebrar l'aparició de monogràfics relacionats amb l'escriptura femenina del període modern a la revista SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval iModerna, la qual cosa ha permés donar visibilitat a un fenomen marginat durant anys. En aquest sentit, no vull deixar d'esmentar la manca de consideració que havia rebut aquesta literatura fins ara, motivada per prejudicis essencialment de gènere, lingüístics o epocals que han provocat l'anul·lació d'una part important de producció escrita a l'àmbit català, pel fet de venir d'una ploma femenina, per ser escrita en castellà (al costat d'altres llengües com el català o el llatí) i pel fet de pertànyer als segles XVI-XVIII, una època que, d'altra banda, ara se'ns presenta ríquissima en textos i en aproximacions d'estudis.
Són moltes les recerques engegades fins ara que ens estimulen i ens fan seguir investigant, buscar els «granets de veritat» dels quals parlava V. Woolf a Una cambra pròpia quan es preguntava per una tradició literària femenina («¿Com aconseguiré trobar els granets de veritat que hi deu haver encastats en tot aquest paperam? I mentre m’ho preguntava, em vaig imaginar d’esma la llarga llista de títols...»). Però el que en coneixem és només la punta de l'iceberg.

Igualment, la manca d’estudis específics comporta la creació de tòpics o falsos mites al voltant de la dona com a autora de textos diversos. Quins tòpics penseu que s’han creat sobre la figura de la dona intel·lectual al llarg dels segles i quins ja hem superat?

-Per simplificar, diria que alguns dels tòpics o falsos mites que ja s'han superat són clarament que la dona de l'època no llegia, no escrivia, no tenia experiències culturals més enllà del llindar de la casa familiar. Però, pel que sabem fins ara, gràcies als llibres, catàlegs i articles publicats fins al moment, les dones que ens han precedit van mostrar-se aptes per a l'exercici de les lletres, com en qualsevol altra esfera cultural, i no són bolets que sorgeixen per generació espontània. Cal acabar amb la idea de l'excepcionalitat i intentar traçar en la mesura del possible una nova genealogia femenina del saber i l'escriptura a casa nostra, emplenar uns buits de la memòria i restituir-ne els noms, abans no se'ls emporte el vent. El nostre millor homenatge a aquestes dones és llegir-les i entendre en quines circumstàncies van viure i escriure; arribar a saber quines xarxes i lligams van crear per enfortir-se, i quines foren les seues millors armes i els seus subterfugis per superar adversitats i fer-se sentir en un món escrit per i per a homes. Hem de rescatar, doncs, aquelles veus i intentar aprendre del passat per construir el present que volem. I, per això, no podem de deixar de banda tot allò que les dones van escriure, perquè ha marcat la història del nostre poble, malgrat que tot just ara les estiguem descobrint...

Programa definitiu del I CIAJILLC

Benvolguts i benvolgudes, deixem amb l'enllaç al programa definitiu del I Congrés Internacional de l'AJILLC. Ací podeu consultar l'horari de les ponències, les xerrades i les taules rodones que podrem gaudir durant els dies 27, 28 i 29 de setembre. Us hi esperem!

Fer-vos socis i apuntar-vos com assistents del I Congrés

Benvolguts i benvolgudes,

Us deixem a continuació dos formularis. 
El primer és per fer-vos socis de l'Associació de Joves Investigadors en Llengua i Literatura Catalanes (AJILLC), amb una quota anual de 15 euros i amb el dret a rebre el certificat d'assistència al congrés gratuïtament (sempre que s'haja assistit a un mínim de sessions). 
Podeu formar part de l'AJILLC i assistir al congrés en forma de soci, sempre que es complisquen les condicions establertes als nostres estatuts (vegeu Títol II), o també, a través de la figura de padrí o padrina, una persona que, tot i que no compleix els requisits per ser soci, creu en el projecte i hi col·labora mitjançant el pagament d'una quota.

L'altre formulari és per apuntar-vos lliurement, sense fer-vos-en socis, com a assistents al I Congrés Internacional de l'Associació de Joves Investigadors en Llengua i Literatura Catalanes (I CIAJILLC), amb un cost de 20 euros. 

En ambdós casos heu d'enviar un correu a ajillc.direccio@gmail.com amb el formulari emplenat i amb el justificant de l'ingrés i això us permetrà assistir a totes les sessions i activitats programades durant el I CIAJILLC, així com l'expedició del certificat d'assistència (30 hores) sempre que s'haja fet amb un mínim d'hores presencials acordades per l'organització. 


Formulari pagament per fer-se socis de l'Associació  (fins 11 de setembre si eres comunicant)

Si eres soci i vols assistir al I CIAJILLC, envia'ns també el formulari de pagament que tens a continuació:

Formulari pagament per assistir al I Congrés (fins 20 de setembre)
Aquest formulari també serveix per a la inscripció dels autors dels pòsters escollits en cas que no cumplisquen els requisits per a ser soci. Caldrà, doncs, indicar al cos del correu que es participa al I CIAJILLC com a pòster.


Ben cordialment,

AJILLC 

Pòster CIAJILLC


Pòster per al I Congrés Internacional de l’Associació de Joves Investigadors en Llengua i Literatura Catalanes (CIAJILLC)

Termini d'enviament de pòsters per al I CIAJILLC:

1 d’agost – 7 de setembre (ambdós inclosos)

Envia'l a ajillc.direccio@gmail.com


Un pòster, així com una comunicació, té el propòsit d’exposar una investigació en un esdeveniment de caire científic com és el I CIAJILLC. L’avantatge del pòster envers la comunicació és que ha de ser sintètic, concís, organitzat i visual, criteris bàsics que es tindran en compte a l’hora de fer-ne una selecció per a l’esmentat congrés. D’altra banda, seria convenient un disseny atractiu però sobri.
Els pòsters romandran penjats en exposició pública a la primera planta de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València durant l’esmentat congrés. L'autor durà imprés el seu pòster i el comitè organitzador li procurarà un panell on penjar-lo. Les presentacions orals es podran dur a terme durant la pausa pòster (20 minuts), especialment de matí, però els assistents al congrés podran acostar-s’hi lliurement durant l’horari programat.

Què ha de contenir un pòster?

Títol de la investigació
Nom, cognoms, universitat i correu de l’autor
Introducció (exposició i justificació del tema, interès i hipòtesi)
Metodologia (vora 200 paraules)
Resultats (vora 200 paraules)
Conclusions (vora 300 paraules)
Bibliografia (màxim 10 referències)


Quines mesures ha de tenir?

La grandària del pòster ha de ser de 500 x 700 mm
L’orientació pot ser tant horitzontal com vertical
La tipografia de les lletres ha d’adaptar-se al context científic que es pressuposa en aquest esdeveniment
Es recomana que la grandària de la lletra del text siga entre 24 i 36 punts, per tal que puga llegir-se de relativament lluny


Per a més informació sobre pòsters, recomanem que consulteu aquesta bibliografia.

Informació sobre l'estat de les comunicacions

Benvolguts i benvolgudes, hem rebut molts correus preguntant per l'estat de les admissions de comunicacions per al Congrés, primer de tot hem de comunicar-vos que hem rebut moltíssimes comunicacions -moltes més de les que esperàvem- i d'una qualitat excel·lent; per aquest motiu, tant el Comitè científic com l'organització, estem tenint molta feina, a més a més les dates, estiu, han provocat alguns endarreriments. Agraïm el vostre interés  i entenem que teniu ganes de tindre ja una resposta, us demanem un poc de paciència, ja que d'ací poc ens posarem en contacte amb tots vosaltres per oferir-vos tota la informació. Salutacions i gaudiu molt de l'estiu!